Avui he llegit una novel·la infantil de l'Eulàlia Canal que m'ha agradat moltíssim: UN CARGOL FABUFANTÀSTIC.
Un cop més, una lectura dirigida als infants m'ha fet passar una bona estona i m'ha fet pensar que moltes d'aquestes lectures infantils porten uns missatges entre línies que van bé tan a petits com a grans.
Tal i com explica l'autora, al final del llibre, la idea de la trama va ser un encàrrec del seu fill Nil. Li va demanar que escrivís una història d'un nen que creia que ningú no l'estimava. L'Eulàlia va humanitzar un conjunt d'animals (el cargol, la vaca, l'oca, la cabra, el camaleó, la formiga, l'hipopòtam,...), els va diferenciar, a part de l'aspecte extern, per tenir un caràcter particular, cadascú.
Amb aquesta dotació se'ns presenten una sèrie de conflictes que aniran resolent.
El que destaco és el valor que dóna l'escriptora a les paraules que escollim per a relacionar-nos. Algunes d'elles poden causar una ferida ben profunda.
No és l'únic valor que transmet en aquesta història universal, també hi trobem l'amistat, el companyerisme,...
El cargol, sensible, acabarà sabent valorar el millor dels altres i d'aquesta manera els personatges més grisos deixaran enrere aquest to (present en la seva vestimenta, en el seu caràcter, en la seva mirada,...).
I, és que a mida que vaig fent passar els full del calendari que dono més importància a les paraules que deixem volar en veu alta. En som els propietaris, som nosaltres qui també els donem vida.
Les paraules són la banda sonora dels nostres sentiments. No ens passa sovint que un dia que ens sentim feliços sembla que els mots més dolços s'inflin com un suflé? Tot el contrari quan estem irritats, tristos, ferits,... No sona enfada la paraula "ràbia", "destrossa", "irritació"? No sonen dolces les següents "pessigolles", "suavitat", "maduixa", "amabilitat", "bonica",...? No sonen tristes les paraules "gris", "rata", "humitat", "embús",...?, i no us sonen amoroses les següents? "mare", "pare" "abraçada", "company", "donació", "desig", "esperança",,... I així, podríem estar una bona estona, fent grups de paraules.
Sempre, sempre, tenim entre les nostres mans el poder màgic de fer aparèixer una paraula fabufantàstica!
