Enguany se celebra el centenari de Platero y yo. Una narració de Juan Ramón Jiménez que em van llegir durant un temps quan era petita. Diuen que és una gran obra però mai vaig deixar que passessin de les primeres línies. Quan acabaven de llegir-me "Platero es pequeño, peludo, suave; tan blando por fuera, que se diría todo de algodón" jo implorava que tornessin a començar i, com si fos un mantra, els meus pares em repetien aquestes paraules fins que m'adormia.
És un gran inici de novel·la. A mi això no m'ho van explicar aleshores, no va fer falta. L'autor va ser capaç d'evocar una imatge i un sentiment que m'ajudava a dormir, a sentir-me en pau.
Ara, potser, ha arribat el moment, abans no canviem d'any, de llegir-la sencera!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada