Total de visualitzacions de pàgina:

diumenge, 28 de febrer del 2016

EL PARÈNTESI ESQUERRE

Feia temps que jo també havia obert un parèntesi i tenia aturat aquest blog. Avui no he dubtat en entrar-hi per poder escriure sobre la lectura que acaba d'acompanyar-me aquesta tarda de diumenge.
He girat la tapa de l'última novel·la de la Muriel Villanueva i l'he llegit d'una tirada. M'ha atrapat des de l'inici, creant intriga, jugant amb l'auto-ficció, despullant-se, submergint-se i mostrant la por del personatge protagonista creat.
Un relat proper, inundat de simbolismes i al·legories que va teixint en una sola red dos moments: el que està vivint la protagonista i el moment de pèrdua.
Una història que parla del jo, de l'altre, de les relacions, de la infància, del créixer, de la maternitat i la paternitat tot banyat amb els símbols: l'estrella de mar (regenerar-se), l'anell (la pèrdua), el mar.... la Mar, el color blanc en la vestimenta del marit, el cabell enredat,...
Amb temes com el silenci, el creixement personal, l'amor, la paternitat i la maternitat, la parella,  l'escriptura, ... naveguem buscant la calma de la mar.
Utilitzant un llenguatge proper, íntim, sincer, poètic,... en primera persona fa que entrem dins del personatge.
Tot un encert l'edició de Males Herbes amb il·lustracions d'Aitana Carrasco plenes de simbolisme, com l'obra que acompanya.
Copio frases que m'han agradat moltíssim:
Tornar farà pujada
M'anava gran. Molt gran.
Regalimo sal i dubtes i ploro. És negra nit i el mar calla.
Com sempre, el que escriu la Muriel, cada paraula, cada referent, ... estan allà per alguna cosa. No desaprofita una ocasió, com per exemple: el ginecòleg amb cara de conill d'Alicia en terra de meravelles. Just aquest referent literari en aquesta història.
Moltes felicitats, Muriel, per una altra obra fantàstica!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada