Alguns poemes meus...

LLUM

I si et quedes amb mi?

Et mostres, emergeixes,

t'insinues i t'esvaeixes.

Ets fugissera i, sovint, efímera.

Però et confessaré que...

he descobert el camí que em porta a tu.

Ignoro com va ocórrer. 

És com quan cerques i no trobes

i el dia que no ocupa els pensaments

brilles amb una intensitat tan clara

que camino a cegues.

I és així com vas aparèixer i, 

a través dels altres sentits,

vaig capturar l'instant. 

Ara que conec la drecera que esquiva la foscor,

ja res tornarà a ser igual.

De so metàl·lic i agut, un gust nectarí, 

de tacte gèlid i fragància cítrica.

Màgia? Sí. I sé com invocar-te.

Espera'm

A LA LLUNA

Aquesta nit em mostres la teva millor cara:

nacrada, clara i sincera

i penso: ets bella.

Infinita, sense principi ni fi

t’assenyalo amb l’índex i giravolto.

Ressegueixo el centre, per sobre les taques

que delaten la teva vellesa i saviesa.

Ara aparto el dit. Tu decideixes dansar per sobre el mar.

T’has posat un vestit d’argent llarguíssim

que l’estens com una catifa fins als meus peus nus.

És que, potser, m’estàs convidant a enfilar el camí cap a tu?

Imagino que trepitjo la catifa i que sona Debussy.

Et diré un secret: l’acabaré d’aprendre per a tu.

Quan la interpreti dansaré sobre les tecles nacrades del meu piano vell

I ens trobarem en l’últim acord.

Aleshores, em podràs xiuxiuejar els secrets que guardes en el quart creixent?

Mentre, segueix mentint, que ja ens coneixem.

Ara m’aturo a contemplar-te i t’admiro allà dalt, custodiant i penso:

Ets valenta, segura, plàcida.

Immòbil, observes com uns núvols intenten ocultar-te.

Precisament avui? Avui que estàs més bella?

Potser el centenar d’estrelles geloses que ploren més a prop teu és perquè els han explicat que ets la reina del ball.

I sota el sedàs d’un núvol, misteriosa, has aconseguit que em quedi en un silenci còmode.

Només tu i jo i els pensaments.

Sempre els pensaments...

que ara ens bressolen.

FILS

COM SI ES TRACTÉS DE LA VORA DEL VESTIT MÉS VALUÓS

PREMO L’AGULLA D’ARGENT PER COSIR, LLETRA A LLETRA,

PARAULES, FRASES I IMATGES D’UN SOMNI PRECIÓS.

ENFILO UNA MAJÚSCULA QUE S’UNEIX A UNA VOCAL

I AMB FILS DE COLORS DE MEL I COTÓ

EMBASTO L’ESSÈNCIA DE LA TRAMA PRINCIPAL.

I PERCEBO LA MÀGIA ENDINSADA EN LA COSTURA.

TAPO FORATS,  AJUNTO PEDAÇOS I ADORNO.

I A CADA PASSADA NOTO UN ESTRIP QUE ES CURA.

EL RESULTAT ÉS UNA HISTÒRIA AUTOFICCIONADA

AMB UN PRESENT BRODAT SOBRE EL PASSAT,

TAPES DURES I PÀGINES BLANQUES ESPEREN L’ÚLTIMA LLAÇADA.

                           

                                                                                                                 Mar Font

DIA MUNDIAL DE LA POESIA.

AVUI

Miro a través de les cortines de seda del dia.

Imagino el demà que es trama amb l’avui.

Instants, lletres, notes i noms.

Somnio que serà com ara.

Mimo el que brilla;

un reflex que capturo i emmarco.

Detalls amb papers de colors, cintes i botons

em transporten a una mar que estimo.

                                     

                                              Mar Font

TONALITATS NOCTURNES

Pinzells afilats,

passadissos il·luminats per descàrregues elèctriques intermitents,

tasses de porcellana esquerdades

i records desprotegits.

Miralls en què caus en compàs de tres

trobant racons perduts d’una ciutat interna en runes

de pedres amargues en un camí que s’esborra. 

Simfonia en si menor

sobre personatges intercanviats d’una rondalla que crema en el foc.

Fotografies inexistents d’una imatge que apareix entre boires.

Paraules de terres remotes

evocades sota raigs de llum de tonalitats nocturnes.

Redescobrir sense esquivar

ferides suscitades per l’erosió del temps

d’arrels i braços que s’obren.

Per mullar-se sota una pluja gèlida

de gotes metàl·liques

i llàgrimes de cera fosa sobre paper cartró

que perdonen sent absent de culpa.

                                                                                                                              Mar Font 

Converses a tres

Converses a tres

embolcallades per aromes de cacau.

Riures naïf color de gespa

comprensius i en tonalitat major.

Sinceritat flotant

en una distància pròxima.

Platges de sorra fina i

lectures comentades sota un sol de primavera etern.

Llàgrimes compartides

entre abraçades silencioses.

Copes de vi sense fons

fermentat de paraules rosades.

Fruita àcida endolcida

en vetllades absents de temps.

Poder ser jo, crisàlide daurada,

i sentir-te tu en elles.

                                 

                                         Mar Font